Tornar enrere

Les restes de la tragèdia

Al llarg del camí, els refugiats es veuen obligats a desfer-se de mica en mica de les seves pertinences més supèrflues a mesura que la força, l’ànim o l’esperança decauen. També els metrallaments provoquen l’abandó dels carros i dels estris i atuells domèstics.
Els itineraris de les fugides estan assenyalats a banda i banda per tota mena de rampoines que han anat abandonant els que hi han passat abans. Quan els que vénen al darrere ho troben, sempre hi ha algú que intenta aprofitar alguna cosa, aparentment inútil, però de prou importància com per a carregar-la i emportar-se-la carretera enllà. Allò que per a uns no té cap valor per a uns altres encara en conserva. Pot ser que, al cap d’uns quants quilòmetres, el caminant endarrerit es cansi, es desanimi i es desesperi i sigui ell qui aleshores es desprengui d’allò que una estona abans havia recollit i carregat amb il•lusió. Però, indefectiblement, sempre hi ha encara un altre caminant que va més retardat en la fugida o que hi dóna més valor, i que torna a endur-se allò que els seus precursors han anat menyspreant successivament.
La terra que ha envaït l’asfalt prové del camp de conreu proper, a la dreta de la marxa, d’on ha estat expulsada per les explosions de les bombes llançades pels avions franquistes contra els refugiats que s’havien amagat sota els garrofers.
Aquell 15 de gener, segons els partes de operaciones de l’aviació franquista, qui metrallà i bombardejà la carretera va ser la Legió Cóndor nazi, també al servei de Franco. Els avions que hi van intervenir van ser els Heinkel 45 (He-45) i els Heinkel 111 (He-111), els Dornier 17 (Do-17), els Junkers 87 (Ju-87) i els Messerschmitt (Bf.109), els mateixos que havien destruït la població de Guernica el 26 d’abril de 1937 .

Els drets de les fotografíes de Robert Capa corresponen a l'International Center of Photography