Tornar enrere

Prop de l’Arboç i mirant de reüll a la Gornal (Garraf i Baix Penedès)

Fotografia localitzada en l'actualitat

En moltes de les fotografies i dels contactes d’aquest reportatge s’hi poden detectar detalls que a simple vista podrien passar desapercebuts, però que esdevenen fonamentals per dur a terme les localitzacions. Els antics pilons de pedra que assenyalaven els punts quilomètrics i els rètols numerats que en alguns casos estaven pintats als pals de la xarxa elèctrica, com ja hem vist, són referències que permeten trobar el lloc exacte consultant vells mapes de carreteres i plànols d’època de les companyies elèctriques.
El piló de pedra situat al costat de la carretera amb el número 317, el qual es pot apreciar a través dels raigs de la roda del carro, ha estat decisiu per determinar el punt exacte on Capa va fer aquesta fotografia. Sobre un mapa antic hem trobat el lloc on hi havia el piló. El problema ha sorgit quan col·locant-nos al mateix indret on es va situar Capa per captar la seqüència, no es veu a l’horitzó cap silueta de cap immoble com el que podem percebre a l’extrem esquerre de la fotografia de 1939. Malauradament els protagonistes de la fotografia no ens permeten identificar cap més element singular. I malgrat això, el piló i el mapa no enganyen. Va ser exactament al punt quilomètric 317. D’altra banda, l’immoble en qüestió és de prou entitat com perquè ens passés desapercebut. Com s’entén que no es vegi actualment?
Després de múltiples gestions, hem resolt el misteri. Aquest singular edifici, conegut secularment com a Cal Posas, coronat amb una torre i una torratxa, ja no existeix. El van començar a enderrocar el 6 d’agost de 1966. Es tractava d’un conjunt d’immobles i cellers propietat de la baronia de Castellet i la Gornal que estaven situats a banda i banda de la carretera de Barcelona a Tarragona, en un extrem de la comarca del Garraf. La seva singularitat, que recorden tots els veïns de més de 50 anys de la rodalia i també els qui circulaven habitualment per la carretera N-340, és que en arribar en aquest punt s’havia de creuar per sota les edificacions, a través d’un túnel estret que només permetia la circulació en un sentit.
A la fotografia del 6 d’agost de 1966 podem observar precisament com els paletes comencen la demolició de la torratxa i de la torre a cops de pic, mentre els vehicles circulen per sota l’immoble en direcció a Barcelona. Per aquí hi va passar forçosament Robert Capa el 1939, tant a l’anada com a la tornada del seu viatge del 15 de gener.
L’existència d’aquest coll d’ampolla tan anacrònic de Cal Posas en una carretera tant important va facilitar que, al segle XIX, en aquest túnel s’hi instal·lessin els burots (oficina per al pagament dels drets de circulació de determinats productes). Els més grans del poble de la Gornal encara recorden una antiga dita que els seus avis els van ensenyar de petits: “A Cal Posas de la Gornal, sens gambeto no es puja a dalt”, és a dir, que sense el capot llarg fins a mitja cama propi de la gent acomodada dels segles XVII, XVIII i XIX no es podia entrar en aquesta casa pairal. Els darrers propietaris van ser la família Macián, oriünds de Múrcia, els quals explotaven les finques agrícoles que tenien al municipi.
A la fotografia actual en color podem veure, això sí, la silueta de l’església i del campanar de la parròquia de Sant Pere de la Gornal, i a l’esquerra una grua d’obra, sota la qual s’identifica un rètol lluminós de Caixa Penedès i el pas de vianants que travessa per sobre la N-340. Just en aquest punt hi havia la casa pairal de Cal Posas que es va enderrocar el 1966.
En aquesta zona Capa va fer les fotografies núm. 52, 53, 54, 55, 56, 65, 66, 67, 68, 72, 73, 74 i 75 del quadern de contactes.

Els drets de les fotografíes de Robert Capa corresponen a l'International Center of Photography