Tornar enrere

Aturats al pas a nivell del Vendrell (Baix Penedès)

Fotografia localitzada en l'actualitat

Ha estat una casualitat que el vendrellenc de 71 anys, Joan Carbó i Curto ─que naturalment coneix de sempre el veí del seu mateix carrer, l’amic i historiador Alfons Vidiella i Ramon, bastant més jove que Carbó─ li comentés el reportatge fotogràfic de Robert Capa del 15 de gener, quan aquest es va publicar a la premsa comarcal l’agost de 2006. En aquest cèntric carrer del Doctor Robert del Vendrell, Carbó hi té un establiment de venda de vins i caves i Vidiella, una pastisseria.
Ambdós l’han trepitjat tota la vida, amunt i avall. En el seu extrem més oriental, el carrer del Doctor Robert coincidia el 1939 amb l’antic traçat de la carretera de Tarragona a Barcelona, que el tren travessava en aquest punt per un pas a nivell. Actualment, com es veu a la fotografia gran en color, hi ha un pas subterrani per a vehicles i vianants, i el tren hi segueix circulant al mateix nivell que abans. En canvi, la carretera N-340, que travessava el nucli urbà de la capital del Baix Penedès, la voreja actualment gràcies a una via de circumval·lació estrenada l’any 2000.
Tant Carbó com Vidiella recorden perfectament l’immoble que es veu a la fotografia de Robert Capa. Estava situat al xamfrà dels actuals carrers del Doctor Robert i de Colom, just on ara hi ha construït aquest edifici de planta baixa i dos pisos, pintat de color crema, que ocupa el centre de la fotografia actual. Al costat, s’hi troba un taller mecànic construït el 1965 en el solar que abans ocupava una bòvila.
Davant de l’antic immoble, s’hi aturaven els vehicles que circulaven per la carretera quan els trens sortien de l’estació del Vendrell o quan s’hi apropaven, moment en què un guardabarrera accionava manualment les barreres per impedir el pas dels carros, cotxes i camions. Aleshores el trànsit quedava bloquejat a banda i banda de la línia del ferrocarril.
Aquesta circumstància els permet aventurar que el carro, els camions i l’ambulància que es veuen a la fotografia de Capa de 1939, i que sortien del Vendrell en direcció a Barcelona, estaven aturats i tan junts els uns dels altres perquè, precisament, la barrera devia estar abaixada. Sembla una hipòtesi força versemblant.
Per acabar de documentar la localització hem intentat trobar alguna altra fotografia de l’antic immoble posterior a 1939. Gràcies a un tercer veí vendrellenc, Jaume Nin i Casanova, disposem de la que reproduïm, feta a la dècada dels seixanta i que ens ajuda a confirmar plenament la hipòtesi anterior.
L’edifici del quadrant esquerre superior és, efectivament, el mateix que el de la fotografia de Capa. I, per acaabar-ho de confirmar: fa més de quaranta anys ─quan un fotògraf desconegut va captar aquesta imatge amb les vies del tren nevades─ hi havia pintat a la façana de l’immoble un anunci publicitari del vermut Cinzano que indicava que a 20,1 quilòmetres s’hi trobava la seva fàbrica. Actualment l’empresa Cinzano ja no està ubicada a Vilafranca del Penedès, però hi va ser fins fa dos o tres anys, exactament a 20,1 quilòmetres del Vendrell si es compten per l’antic traçat de la carretera.
Entre la tanca de l’estació i l’edifici discorria, tant el 1939, quan Capa hi va transitar, com a principis de la dècada dels seixanta, quan es va fer la fotografia de la nevada, la principal via de comunicació entre Tarragona i Barcelona, i així ens ho confirmen les lones dels quatre camions que, ja és casualitat, estan aturats perquè el guardabarrera del pas a nivell ha tallat la circulació. El veiem a l’extrem superior dret de la imatge. Les germanes Rosa i Hermínia Romeu van ser les darreres que van ocupar aquest antic immoble. Malauradament, ambdues van morir sense deixar descendència i per aquesta raó no ha estat possible conèixer més detalls d’aquesta família vendrellenca. El guardabarrera ocupava la caseta de planta baixa que apareix al quadrant superior dret de la fotografia, ben bé al costat del pas a nivell.
L’edifici va ser enderrocat a finals dels anys setanta i el pas subterrani es va acabar de construir el 1984. El gran dipòsit metàl•lic de forma cilíndrica, que s’havia utilitzat per proveir d’aigua les locomotores des del segle XIX, ja estava en desús quan es va fer aquesta fotografia a principis de la dècada dels seixanta del segle XX, a causa de la substitució de les màquines de vapor pels trens elèctrics.
En aquest indret Capa va fer les fotografies 102 i 103 del seu quadern de contactes.

Els drets de les fotografíes de Robert Capa corresponen a l'International Center of Photography