Pròleg

Coincidint amb la commemoració del setantè aniversari de la Guerra Civil Espanyola ─i dins el marc de la recuperació de la memòria històrica de la Segona República, de la terrible confrontació armada que entre 1936 i 1939 va patir el nostre país, de la postguerra i de la dictadura franquista─ es presenta l’exposició Capa, aquí. Tragèdia republicana al final de la Guerra Civil Espanyola. 15 de gener de 1939, basada principalment en el reportatge que el fotògraf hongarès, Robert Capa, va realitzar en aquesta data a les comarques catalanes del Tarragonès, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf.

Durant la Guerra Civil Espanyola, els millors reporters de l’època, locals i estrangers ─molts dels quals aleshores eren encara uns desconeguts─ van viatjar als diferents fronts amb les seves càmeres per documentar gràficament aquell enfrontament armat. Entre els autòctons van destacar Agustí Centelles, Lluís Torrents, Josep Maria Sagarra, Carlos Pérez de Rozas, Pere Català Pic, Alexandre Merletti, Antoni Campañá i Josep Brangulí. La llista dels fotògrafs internacionals a la guerra d’Espanya inclou, entre d’altres, els noms de Georg Reisner, David Seymour, Gerda Taro i Robert Capa, tots els quals van prendre partit pel bàndol republicà, i Albert–Louis Deschamps i Víctor Horn que van cobrir la informació gràfica del bàndol nacional. De tots ells, se n’han pogut recuperar moltes fotografies, que actualment ens permeten tenir una panoràmica completa del conflicte i ens ajuden a entendre millor els tràgics esdeveniments del període de guerra.

Tot i això, no s’havia localitzat mai un reportatge complet d’un d’aquests fotògrafs,ara famosos, que tingués com a escenari el territori comprès entre les ciutats de Tarragona i Barcelona, fet un dels darrers dies de la guerra, i en què els protagonistes fossin els seus habitants i els refugiats que fugien per les carreteres.

És la primera vegada que es poden contemplar totes juntes, en una exposició, les imatges que Robert Capa va captar el 15 de gener de 1939. Això ha estat possible gràcies, principalment, a la gentilesa de l’International Center of Photography de Nova York ─i molt en particular de Richard Whelan─ després de les gestions dutes a terme als Estats Units, l’estiu de 2006, per Oriol Querol i Ferré, així com a la implicació des del primer moment dels consells comarcals de l’Alt i el Baix Penedès i de l’Ajuntament de Tarragona.

Són un testimoni de primera mà de la tragèdia que es va viure en aquestes quatre comarques els darrers dies de la guerra, quan desenes de milers de refugiats civils i militars es retiraven del front davant l’avenç de les tropes nacionals, que el 18 de juliol de 1936 s’havien alçat en armes contra la República i que aquell 15 de gener ja es disposaven a ocupar Tarragona després de l’esfondrament del front de l’Ebre.

Robert Capa, íntimament identificat amb la causa republicana, va immortalitzar l’èxode més dramàtic de la nostra història contemporània a les seves fotografies i, també, als textos que va redactar explicant-ne el contingut. El seu relat és un complement imprescindible per a prendre consciència del drama humà que van viure els protagonistes de les imatges.

La localització sobre el terreny d’alguns dels indrets on Robert Capa es va aturar per fer les seves fotografies el 15 de gener de 1939 ha estat fruit d’un meticulós treball de recerca, que hom ha dut a terme per primera vegada i que ha estat lliurat oportunament a l’International Center of Photography de Nova York. Mai fins ara no s’havien pogut assenyalar amb absoluta precisió ni els carrers i els afores de Tarragona ni els indrets de les poblacions o dels termes municipals del Vendrell, Bellvei i l’Arboç al Baix Penedès; de Santa Margarida i els Monjos i la Ràpita a l’Alt Penedès i de Sitges, Castellet i la Gornal al Garraf que Capa va retratar al llarg d’aquella jornada . Molt probablement, l’exhibició de tot el reportatge d’aquell 15 de gener contribuirà a identificar algunes localitzacions que encara no s’han pogut determinar.

Aquest treball de recerca geogràfica permet situar sobre el territori, en autèntica primícia, els esdeveniments que recullen les imatges al llarg del trajecte des de Tarragona fins a Barcelona, primer per la carretera que actualment identifiquem com la N-340 i després per la que, sortint de Vilafranca del Penedès, travessa Sant Pere de Ribes en direcció a Sitges i, finalment, per la que, passant per les costes del Garraf, conduïa a la capital catalana travessant Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi, Cornellà i Esplugues.

L’exposició Capa, aquí. Tragèdia republicana al final de la Guerra Civil Espanyola. 15 de gener de 1939 és un homenatge a aquest fotògraf, però és, sobretot, un memorial en record dels milers i milers de catalans que van ser víctimes de la guerra i de la dictadura feixista i, també, un crit a favor de la concòrdia entre tots els pobles del món. L’amor per la pau en abstracte no té significat ni fortalesa si no es basa en el coneixement dels horrors de la guerra.

Oriol Querol i Ferré
Carles Querol i Rovira
Comissaris de l’exposició Capa, aquí. Tragèdia republicana al final de la Guerra Civil Espanyola. 15 de gener de 1939

Els drets de les fotografíes de Robert Capa corresponen a l'International Center of Photography